Enguany em assistit juntament amb les numeroses colles geganteres i gralleres a la XXVIII trobada gegantera de les borges blanques, la qual l´han nomenat com a festa popular de interès cultural. Tot estem molt contents de que el fet geganter se l'hi doni aquest reconeixement. Aqui teniu unes fotos del acte.
Un dia de 1986 en ple mes d'abril els planencs i planenques, agraïts als vents que sempre els acompanyaven van decidir transformar-los en gegants. Així, van néixer en Serè i la Marinada. En Serè, el nostre vent d’hivern, duu al sarró un Sant Antoni, uns palets i un flabiol perquè no s’aturi el vent i llueixi sempre el sol. Tal com solen fer els bruixots amb la manxa crida el vent i amb el gallet els vigila perquè bufin molt furients. La Marinada, el nostre vent d’estiu, a la mà sosté una corda i cada cop que afluixa un nus, el pescador d’ella es recorda. A l’altra, porta la clau de Sant Arnau per obrir i tancar els vents segons complau. Durant aquests 30 anys el Serè i la Marinada al so de les gralles i els timbals, han anat saltant i ballant pels carrers i places de molts pobles i ciutats. Esperem que la festa no s’acabi aquí, i que per molts anys més la puguem gaudir. De part de tots, Serè i Marinada, Moltes felicitats!
Comentaris